A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot lliurar' o 'que es pot entregar'. Per exemple:

Malgrat que els treballs que teníem pendents són lliurables a partir de demà, encara els vull repassar i esperaré fins a l'últim moment.
Aquesta comanda entregable a partir de les quatre ja està a punt.

Cal tenir en compte que, en canvi, aquests adjectius no són adequats en contextos en què no signifiquen 'que es pot lliurar' o 'que es pot entregar'. Per exemple, no tenen el sentit 'que cal entregar' o 'que cal lliurar', com seria el cas de la frase Els treballs eren lliurables abans de les dues, ja fem tard.

Finalment, cal recordar que no s'ha d'abusar d'aquest tipus de derivats.